Prakash Chukka (Prakash-Rao Chukka Meriga), nascut a Koilkuntla, oficialment el 4 d'abril de 1968, en el districte de Kurnool, de l’estat d’Andhra Pradesh, en sur-est de l’Índia. Va néixer en una família molt pobre i de casta baixa anomenats els “Dalits” (intocables), és la casta més castigada en la societat Índia.
Durant l’any 1967, un missioner holandès Father Herman Kaskens (MHM), va arribar a Koilkuntla, on va començar a barrejar-se amb els Dalits i convivia amb ells. No feia distinció de cap mena, sobre tot de les castes. Va ser un gran testimoni de la fraternitat i convivència, com a conseqüència, tots els Dalits varen convertir al Cristianisme, ja que el missioner holandès els deia clarament que Jesús parlava i demostrava la caritat fraternal i que totes les persones som fills i filles del mateix Déu Pare.
En Prakash va tenir una infància molt difícil degut a la extrema pobresa i per ser de la casta baixa. Com molts altres nens del seu poble i sobretot del barri, no va tenir els recursos mínims per poder estudiar, alimentar-se i anar al metge quan es posava malalt.
L’any 1986, amb moltes dificultes i discriminació de part de castes altes va poder entrar en el seminari diocesà de Kadapa, ja que a Kurnool (Karnul) el seu diòcesis d’origen, no li van acceptar al ser de casta baixa. Desgraciadament, a Kadapa, no va trigar gaire en tenir problemes de part dels capellans de casta alta de la diòcesis de Kurnool.
L’any 1988, gràcies a l’ajuda d’un missioner italià va entrar finalment a una Congregació italiana. L’any 1990 arriba a Itàlia (Sardenya, Lombardia i Lazio) on va viure durant més de 3 anys.
L’any 1993 arriba a Catalunya al poble de Teià en Maresme. Va estar durant un any i mig amb la comunitat religiosa i després per les raons pròpies deixa la comunitat religiosa.
L’any 1995 afrontant els problemes d’un immigrant va treballar en l’empresa “Pans and Company “, de jardiner i als matins anava a la facultat de teologia de Catalunya a Barcelona.
L’any 1997 decidí a entrar al Seminari Conciliar de Barcelona on passà 2 anys i a l’any 2000 va ser ordenat de sacerdot a la Catedral de Barcelona com el primer persona de l’Índia ordenat a Catalunya (possiblement a tota Espanya).
Durant els anys 1997-2003 va freqüentar les parròquies de Mataró servint com a seminarista, diaca i sacerdot. Treu la carrera de Teologia per la universitat pontifícia de St. Anselmo de Roma.
Recordant de la seva infància i adolescència a l’Índia, l’any 2001 va fundar l’ONG Haribala amb l’ajuda d’una amics mataronins per poder ajudar els nens i nenes desfavorits del districte de Kurnool, Índia.
El mes d’octubre de l ’any 2003 va ser enviat com a vicari de la parròquia de St. Esteve de Granollers. Va ser Notari de la Cúria diocesana de Terrassa i vicari de Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona, llavors era el rector de St. Esteve.
L’any 2007 el bisbe de Terrassa li va enviar com a Rector de les Parròquies de Sta. Maria de Palautordera i St. Esteve de Palautordera (on viu actualment).
L’any 2009 el mateix bisbe li encarrega la tercera parròquia de St. Antoni del poble de St. Antoni de Vilamajor.
Aixì, doncs, Prakash és Rector (Pàrroco) de les 3 parròquies mencionades a dalt. A més és professor de l'escola Claret de Sabadell i de l'escola Vallmanyà de St. Esteve de Palautordera. Presideix l'ong Haribala que té seu a Mataró.
